Com passar del ”super-estupendo/a que soy” , a reflexionar i qüestionar-me del perquè puc ser realment útil a una determinada empresa ...

Fa uns dies, veia una noticía a la tele: la fusió dels casquets polars, farà que es creïn noves rutes   de transport i  oportunitats de prospecció , m’imagino que de petroli , recursos naturals , noves rutes per mercaderies, etc  ...

El que és una mala noticia ambiental,  a una part d’aquest món global  i diversos  actors, països,   i poders econòmics  ,  ho perceben com una possibilitat més de fer negoci...

Per altra banda , abans de la eliminatòria de la seminifinal de la lliga  de campions entre el Barça  i el Bayern de Múnich,   vaig veure  una  entrevisa de T.V. a Xavi , jugador del Barça , com comentava que tot es decidiria en petits detalls durant els partits:  jugades clau , decisions en moments puntuals, encerts en els xuts....

 Desprès va anar com va anar,i realment , un  super- Bayern, flamant campió d’aquest any,  va ser totalment superior  a un equip sensacional i inolvidable com és  i serà el barça actual.

 I perquè  carai us explico tot  aixó ????

Si extrapolem  la noticia glaciar i  “els petits detalls” que deia  Xavi,  i els comparem en els processos de selecció actuals en les empreses, podem entendre millor en quin punt estem del  supercompetitu mercat de treball actual.

Per posar un exemple, fa uns 5-6 anys , per cada vacant i procés de selecció , hi havien 10 candidats,  i potser 2 o 3 d’ells ,  s’ajustaven força  al perfil requerit.

Actualment, diria que per cada vacant, hi ha uns 50 candidats, dels quals 26 molt ben preparats i ajustats als perfils.

 Óbviament són dades orientatives,  i a tall d’exemple, però quan busqueu feina, no teniu aquesta sensació ?

Per tant, els processos de selecció actuals s’han convertit en un autèntic “Operación Triunfo”.

No nomès és valorarà la formació, experència ,  competències i  habilitats  de cada candidats, sinó que també es es valorarà, el carisma , l’ energia i il·lusió que transment , la manera que té de vendre’s , de comunicar , les ganes, grau d’implicació i voluntat de col·laborar ,....

I sobre tot,  fins a quin punt,  ens podem adaptar i ser flexible envers a les condicions,necessitats, variables i circumnstàncies úniques d’aquella empresa  i d’aquella oferta en aquell moment.

I  és que el tècnic de selecció , és fixarà sobretot en aquests petits detalls per tal de decantar-se  a un candidat o un altre, quan el seu perfil és molt similar.

 De fet, el tècnic de selecció  em recorda a un àrbitre de fútbol, ja que quan l’encerta amb el candidat  no passsar res, però quan s’equivoca,  tot són marrons ...

I  es que poster , quan busquem feina, tenim certa tendència a centrant-se més amb nosaltres mateixos tant per excès; que si  “jo” tinc 5 màsters,  que “si “jo tinc tants anys  d’ experiència , que si parlo tants idiomes,  que si coordinava tanta gent, que si “jo”, “jo”, “jo”......

O per defecte, donant les culpes a factors exteriors : es que  amb la crisis tot està  impossibe , tota la culpa són dels polítics, es que no hi han cursos, es que no hi ha feina....

Partint  de la base que una empresa no és una ONG,  realment has pensat el per què li pot ser útil l’empresa ?

- Quin valor afegit pots aportar ?

- En que podria guanyar  la empresa amb la teva contractació ?

- En que realment ets bo , domines i ets un especialista?

-Com et podries adaptar  a les condicions  que  demana l'empresa ? : horaris, salari, disponibilitat  geogràfica, aportació d’experiència , formació, com t’adaptaries a les seves, cultura, valors, condicions contractuals, compromís, implicació...

-De quina manera  podries aconseguir la estratègia de guanyar-guanyar ?

-Quan una empresa t’ha de selecionar a tú, quins motius els hi donaràs ? Ho has pensat ?...

 Si ho relacionem amb l’anècdota de la notícia glaciar del principi, en una época tant convulsa com l’actual, on mercat de treball actual és una autèntica selva, serà la nostra capacitat d’adaptació al medi, el que farà que en moltes ocasions tinguem l'éxit desitjat.

 L'actual panorama pot ser un excel·lent moment per  fer reorientacions professionals ,valorar nous projectes professionals,   crear espais d’autorefelxió serena del que  realment volem,  a que estem disposats,  que tenim i que ens falta, per tal de poder  poguem crèiexer  personalment i professionalment.

 El mercat de treball  canvia i es transforma,  com ho fem nosaltres amb els anys i amb les nostres vides.

Potser no exieteix  una empresa perfecta,   o un  lloc de feina perfecte, sinó noves realitats, noves relacions i noves formes de treballar, i aquestes evolucionen de forma vertiginosa.

Potser canviant la perspectiva de les coses, podrem obrir els ulls i mirar les coses de forma diferent...

 Per acabar un petit, exercici:

Respecte als teus objectius laborals ,si t'haguéssis de puntuar amb una nota  entre el 0 al 10  en el moment en que et trobes ara ,quina nota actual et posaries ?

Quins són els motius d’aquesta nota que t’has posat ?

Quina nota voldries posart-te d’aqui un any ?

Ets conscient del que et manca i quines accions podries fer per millorar-les ?

Has pensat alguna vegada en el que realment t’ha fet sentir bé en una feina ? En que has disfrutat ?

Que és el que realment t’agrada, et motiva i realment t’il·lusiona ?

No t’has parat a pensar alguna vegada  que et mereixes alguna cosa millor ?

En fi, antàrtida, futbol i mercat de treball, una trilogia per parlar d’adaptació, competició i valor afegit amb una mica de passió....