Fa uns dies, veia una noticía a la tele: la fusió dels
casquets polars, farà que es creïn noves rutes de
transport i oportunitats de prospecció ,
m’imagino que de petroli , recursos naturals , noves rutes per mercaderies, etc ...
El que és una mala noticia ambiental, a una part d’aquest món global i diversos
actors, països, i poders econòmics , ho perceben com una possibilitat més de fer
negoci...
Per altra banda , abans de la eliminatòria de
la seminifinal de la lliga de campions
entre el Barça i el Bayern de Múnich, vaig veure una entrevisa
de T.V. a Xavi , jugador del Barça , com comentava que tot es decidiria en
petits detalls durant els partits: jugades clau , decisions en moments puntuals,
encerts en els xuts....
Desprès
va anar com va anar,i realment , un super- Bayern, flamant campió d’aquest any, va ser totalment superior a un equip sensacional i inolvidable com
és i serà el barça actual.
I
perquè carai us explico tot aixó ????
Si extrapolem la noticia glaciar i “els petits detalls” que deia Xavi, i
els comparem en els processos de selecció actuals en les empreses, podem
entendre millor en quin punt estem del supercompetitu mercat de treball actual.
Per posar un exemple, fa uns 5-6 anys , per
cada vacant i procés de selecció , hi havien 10 candidats, i potser 2 o 3 d’ells , s’ajustaven força al perfil requerit.
Actualment, diria que per cada vacant, hi ha
uns 50 candidats, dels quals 26 molt ben preparats i ajustats als perfils.
Óbviament
són dades orientatives, i a tall
d’exemple, però quan busqueu feina, no teniu aquesta sensació ?
Per
tant, els processos de selecció actuals s’han convertit en un autèntic “Operación
Triunfo”.
No nomès és valorarà la formació, experència , competències i habilitats de cada candidats, sinó que també es es valorarà, el carisma , l’ energia i il·lusió que transment , la manera que té de vendre’s , de comunicar , les ganes, grau d’implicació i voluntat de col·laborar ,....
No nomès és valorarà la formació, experència , competències i habilitats de cada candidats, sinó que també es es valorarà, el carisma , l’ energia i il·lusió que transment , la manera que té de vendre’s , de comunicar , les ganes, grau d’implicació i voluntat de col·laborar ,....
I sobre
tot, fins a quin punt, ens podem adaptar i ser flexible envers a les
condicions,necessitats, variables i circumnstàncies úniques d’aquella
empresa i d’aquella oferta en aquell
moment.
I és
que el tècnic de selecció , és fixarà sobretot en aquests petits detalls per
tal de decantar-se a un candidat o un
altre, quan el seu perfil és molt similar.
De fet,
el tècnic de selecció em recorda a un àrbitre
de fútbol, ja que quan l’encerta amb el candidat no passsar res, però quan s’equivoca, tot són marrons ...
I es
que poster , quan busquem feina, tenim certa tendència a centrant-se més amb
nosaltres mateixos tant per excès; que si
“jo” tinc 5 màsters, que “si “jo
tinc tants anys d’ experiència , que si
parlo tants idiomes, que si coordinava
tanta gent, que si “jo”, “jo”, “jo”......
O per defecte, donant les culpes a factors
exteriors : es que amb la crisis tot està impossibe , tota la culpa són dels polítics, es que no hi han cursos, es que no
hi ha feina....
Partint de la base que una empresa no és una ONG, realment has pensat el per què li pot ser
útil l’empresa ?
- Quin valor afegit pots aportar ?
- En que podria guanyar la empresa amb la teva contractació ?
- En que realment ets bo , domines i ets un especialista?
-Com et podries adaptar a les condicions
que demana l'empresa ? : horaris, salari, disponibilitat geogràfica, aportació d’experiència
, formació, com t’adaptaries a les seves, cultura, valors, condicions
contractuals, compromís, implicació...
-De quina manera podries aconseguir la estratègia de
guanyar-guanyar ?
-Quan una empresa t’ha de selecionar a tú,
quins motius els hi donaràs ? Ho has pensat ?...
Si ho
relacionem amb l’anècdota de la notícia glaciar del principi, en una época tant
convulsa com l’actual, on mercat de treball actual és una autèntica selva, serà la nostra capacitat d’adaptació al medi, el que farà que en moltes ocasions tinguem l'éxit desitjat.
L'actual panorama pot ser
un excel·lent moment per fer reorientacions
professionals ,valorar nous projectes professionals, crear espais d’autorefelxió serena del que realment volem, a que estem disposats, que tenim i que ens falta, per tal de
poder poguem crèiexer personalment i professionalment.
El mercat de treball canvia i es transforma, com ho
fem nosaltres amb els anys i amb les nostres vides.
Potser no exieteix una empresa perfecta, o un lloc de feina perfecte, sinó noves realitats, noves
relacions i noves formes de treballar, i aquestes evolucionen de forma
vertiginosa.
Potser canviant la perspectiva de les coses, podrem obrir els ulls i mirar les
coses de forma diferent...
Per
acabar un petit, exercici:
Respecte als teus objectius laborals ,si t'haguéssis de puntuar amb una nota entre el 0 al 10 en el moment en que et trobes ara ,quina nota actual et posaries ?
Quins són els motius d’aquesta nota que t’has
posat ?
Quina nota voldries posart-te d’aqui un any ?
Ets conscient del que et manca i quines accions
podries fer per millorar-les ?
Has pensat alguna vegada en el que realment
t’ha fet sentir bé en una feina ? En que has disfrutat ?
Que és el que realment
t’agrada, et motiva i realment t’il·lusiona ?
No t’has parat a pensar alguna vegada que et mereixes alguna cosa millor ?
En fi, antàrtida, futbol i mercat de treball,
una trilogia per parlar d’adaptació, competició i valor afegit amb una mica de
passió....
